EXCURSIÓ BOTÀNICA A LA VALL DE GALBA (CAPCIR)

Textos de Josep Vigo i Bonada

PRESENTACIÓ DE L'ITINERARI

El Capcir. Comarca pirinenca que comprèn la capçalera del riu Aude. Forma un altiplà força extens, aixecat a uns 1500-1700 m d’altitud, limitat per massissos muntanyosos, sobretot a ponent (puig Peric, 2.810 m) i a llevant (Madres, 2.471 m). Vers el nord el riu s’enfonsa en les gorges de l’Aude, després tomba a llevant, circula per la plana del Llenguadoc i va a desembocar a la mar  Mediterrània. Vers el sud, l’altiplà es comunica fàcilment, a través del coll de la Quillana (1.741 m), amb l’Alta Cerdanya i amb el Conflent, amb els quals ha estat sempre lligada.

            El clima és força fred (Matamala, a 1530 m d’altitud, té una temperatura mitjana anual d’uns 6 ºC) i més plujós que el de la Cerdanya (800 mm a la plana?). La vegetació suggereix un clima força més humit, però potser s’explica per un pretès màxim de pluja estival. Hi ha fagedes i algunes plantes de caràcter eurosiberià boreal (Equisetum sylvaticum), lateatlàntic (Senecio helenitis) o boreal continental (Ligularia sibirica), inexistents a la resta de Catalunya fora del Capcir i d’alguna àrea propera. Això contrasta amb la presència a la Cerdanya de plantes de caràcter estepari (més pròpiament, latesarmàtic), com ara Adonis vernalis o Pulsatilla rubra, i per l’extrema raresa del faig en aquesta darrera comarca.

La vall de Galba. Discorre sensiblement d’oest a est i, per tant, té dos vessants molt contrastats. A la capçalera hi ha la Portella d’Orlu (2.150 m) s.m.), i a l’extrem inferior, el poble d’Esposolla (1550 m s.m.). 

            El substrat és força divers (vegeu el mapa geològic), amb roques silícies (granítiques, esquistoses…) i una notable barra calcària que, des de la cresta rocosa del Roc de Querrubí, remunta llargament el vessant esquerre de la vall (solell) i acaba passant al costat dret. L’entrada de la vall, que descriu un arc vers el nord-est, queda emmarcada entre dues grans morrenes que flanquegen Esposolla. Al segle XX aquestes morrenes van ser totalment desforestades, i poc després van germinar-hi pins amb una rapidesa tan inusitada que la gent del país va treure la dita:

Els d’Esposolla

quan miren l’olla

els neix un pi

dins el tupí.

Itinerari. Des d’Esposolla, on farem una parada per prendre vistes i fer comentaris generals, mirarem de pujar en auto fins als plans de l’Orriet (a uns 1.640 m). A partir d’allà caminarem tot observant les plantes i la vegetació. Per a la interpretació del paisatge tindrem en compte les comunitats vegetals concretes i els hàbitats CORINE (vegeu la llista adjunta). Pel que fa a les plantes, hi ha també una llista que pot ajudar a situar-les taxonòmicament i a fixar l’ortografia dels seus noms científics.

A. De primer retornarem avall pel costat obac, on podrem observar diverses menes d’hàbitats i moltes plantes poc freqüents als nostres Pirineus. Entre els ambients més interessants hi ha:

1. Bosc de pi negre amb neret

            2. Fageda acidòfila

3. Salzedes muntanyenques (fragmentàries)

4. Vorades i megafòrbies

5.      Herbassars de vores de rierol i de sòls humits

6.      Molleres àcides i jonqueres

Les molleres són hàbitats fràgils i no els faria cap gràcia que la gentada de l’Adenc s’hi passegés per sobre (haureu d’acontentar-vos a mirar-les des de les vores).

            B. Plans de l’Orriet. Aquí ens entretindrem un xic. A la pàgina següent teniu un tall esquemàtic en què els diversos tipus de vegetació són indicats simplement amb lletres. Hauríeu de descobrir a quins hàbitats CORINE correspon cadascun i quines plantes en són característiques. 

            C. Seguirem el sender vall amunt i arribarem fins allà on ens ho permetin el temps solar i el temps atmosfèric. Observarem allò que vagi sortint i ho interpretarem fins on puguem.